En aquest poema, Jacint Verdaguer reflexiona, i tot el que explica va destinat d’una manera directa a ell mateix. Reflexiona sobre el pas del temps, l'inevitable, i es lamenta que totes les seves creacions hi quedin diluïdes..
Tot això ens ho presenta amb una reflexió general sobre el passat, el present, el futur, la vida, la mort i l’eternitat. Per entendre aquest poema, hem de tenir present que va ser escrit durant la crisi final del gran poeta de la Renaixença.
No hay comentarios:
Publicar un comentario